Alexandre Soler i March a la conca del Llobregat : torres mirador i campanars de torre / Raquel Lacuesta
Lacuesta Contreras, Raquel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 31-39 : il. (Dossier. Campanars que fan paisatge) 
Notes.

Repassem les aportacions d'Alexandre Soler i March en el paisatge de la conca del Llobregat, tant en el medi urbà com en el medi urbanorural de les colònies industrials. A través dels elements enlairats i esvelts amb què va anar coronant els seus edificis, amb varietat d'alçades, formes, volums, funcions, geometries, colorismes i acabats, hem pogut seguir, cronològicament i estilísticament, l'evolució del seu llenguatge, des d'historicismes medievals de diversa procedència, a modernisme, noucentisme (o tots dos alhora), fins a certs pintoresquismes avalats per la presència dels rius i de la imponent muntanya de Montserrat, eixos i puntals principals del paisatge de les comarques centrals barcelonines, que l'arquitecte Soler va saber aprofitar i integrar hàbilment en la seva arquitectura. Juntament amb les aportacions d'altres arquitectes en les colònies tèxtils del Llobregat no esmentades aquí, l'eix del Llobregat assoleix un skyline fascinant, emblemàtic i singular, on els campanars, en harmonia amb les xemeneies fabrils i domèstiques, assumeixen el protagonisme de fer paisatge.

De Manresa a Balsareny



En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 58-63 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 
Notes.

Aquest article ens parla del projecte, dels inicis de les obres de la línia, de les estacions de Manresa, de les inundacions de 1907, de camí de Santpedor, de l'estació de Sallent i del tren a Balsareny.

Records del tren : història gràfica / Col·lecció Galderic Safont



En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 120-123 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 

50 anys de la desaparició. del tren al Berguedà. El darrer tren a Guardiola / Ignasi Costa Amills
Costa i Amills, Ignasi


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 124-131 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 
Bibliografia i fonts.

El dia 1 de maig de 1972 va circular el darrer tren regular de viatgers des de Guardiola de Berguedà a Barcelona que vaig viure personalment amb el meu germà Jordi i el dia 2 va quedar suprimit el tram fins Olvan per la futura construcció del pantà de la Baells. I el 30 de juny de 1973 es va fer el darrer viatge entre Olvan i Manresa, quedant suprimit aquest tram el dia 1 de juliol. D'aquesta manera desapareixia un mitjà de comunicació que durant gran part del segle XX havia format part de la vida diària pels habitants de la comarca on circulava.

Les Locomotores "Berga" : una peça clau en l'eix ferroviari i industrial del Llobregat / Joan Carles Salmerón i Fernández
Salmerón i Fernández, Joan C.


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 138-141 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 

A finals del segle XIX, el creixement industrial que estava tenint lloc a les poblacions situades al llarg del riu Llobregat va requerir del desenvolupament d'infraestructures complementàries que facilitessin l'arribada i sortida de primeres matèries i productes manufacturats. En aquest context, el ferrocarril aviat va esdevenir el principal mitjà de transport de mercaderies i viatgers a la conca del Llobregat. Durant dècades, la tecnologia del vapor va representar el principal fil de vida i de desenvolupament social i econòmic de la zona. Tant és així, que les estimades locomotores "Berga" van romandre durant generacions com la imatge representativa d'aquella època de canvis industrials i socials.

Els Trens de la línia de Manresa a Berga i Guardiola : una història en moviment / Joan Carles Salmerón i Fernández
Salmerón i Fernández, Joan C.


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 149-152 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 

Al llarg dels seus prop de noranta anys de servei la línia ferroviària que vertebrava la conca del Llobregat, des de Manresa fins a Guardiola de Berguedà, va comptar amb un total tres generacions de material motor i mòbil.

Comportamiento del viento local diurno en la cuenca del río Llobregat / Jordi Comalrena de Sobregrau Bailina
Comalrena de Sobregrau Bailina, Jordi


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 58 (2012) , p. 167-289
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'estudi de les dades meteorològiques de cinc estacions representatives de la conca del riu Llobregat (estius de 2006, 2007 i 2009) per a establir patrons de comportament del vent local diürn que puguin ajudar a les tasques de prevenció d'incendis forestals ha revelat que la marinada és l'element principal a tenir en compte només en la zona costanera i fins a la serra Prelitoral. El patró de la zona mitjana i alta de la conca (interior) respon, en canvi, a la influència del vent de vall i els vents de vessant. El sistema de vents locals de la conca del Llobregat suposa un factor afegit de risc meteorològic de propagació d'incendis forestals, atès que la velocitat més alta es detecta durant el període de major risc: a la temperatura elevada i a la baixa humitat cal sumar, per tant, la velocitat del vent màxima diària. No obstant això, la previsibilitat del sistema, la velocitat mitjana baixa o moderada i l'absència de canvis bruscos i imprevistos de velocitat i direcció descarten considerar-ho un element d'important risc per si mateix.

Orígens i història del pont de Carles III. En memòria del 50è aniversari de la caiguda del Pont de Carles III, conegut popularment com el Pont de les Quinze Arcades / Gemma Tribó Traveria
Tribó i Traveria, Gemma


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 25 (2022) , p. 45-54 (Articles) 

La celebració del cinquantenari de la caiguda del Pont de Carles III amb el conjunt d'actes commemoratius que s'està celebrant a Molins de Rei, entre el desembre de 2021 i el desembre de 2022, és una ocasió propícia per reflexionar sobre els aniversaris i les commemoracions de fets històrics. S'han de celebrar les efemèrides? Té sentit fer memòria de fets llunyans? Per què els recordem? Hi ha un abús en les celebracions d'aniversaris d'esdeveniments històrics? Si se'n pot treure un aprenentatge profitós, cal fer-ho; algunes celebracions incentiven reflexions crítiques sobre l'entorn i animen a millorar-lo, i el cinquantenari de la caiguda del Pont de Carles III n'és una. Cal recordar i explicar què va passar. Fer-ne memòria pot servir per incrementar la consciència ciutadana sobre la necessitat de conservar i millorar el patrimoni.

Associació d'Amics de les Colònies Industrials de l'Alt Llobregat / Ramon Viladomat Ballarà
Viladomat Ballarà, Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 41, núm. 153 (tardor 2022), p. 59-65 : il. (Articles) 
Notes.

Una de les singularitats que trobem en el paisatge del baix Berguedà resseguint el curs del Llobregat és el seguit de colònies industrials que hi ha. En el tram de riu que va de l'Ametlla de Merola fins a cal Rosal, de poc més de 20 kilòmetres, n'hi podem contar fins a 15.

El Pantà de Sorba / Ramon Clotet Vilalta
Clotet i Vilalta, Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 41, núm. 152 (estiu 2022), p. 40-42 : il. (Dossier. Sorba) 

El primer estudi d'embassament a Sorba és de l'any 1902, redactat per l'enginyer Rafael Coderch fou inclòs en el Plan General de Obras Hidráulicas de Rafael Gasset de l'any 1902. Anava junt amb els possibles embassaments de Sant Ponç, Cardona i Malagarriga, en la conca del riu Cardener, afluent del riu Llobregat.

Al llarg d'un riu. La xarxa d'hospitals al Baix Llobregat medieval / Alberto-Jesús Martínez Bedmar
Martínez Bedmar, Alberto-Jesús


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 23 (2020-2021) , p. 55-61 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El present article pretén estudiar la xarxa hospitalària a la comarca del Baix Llobregat durant els segles medievals. Per això, es comença tractant l'hospital medieval com a institució, donantne una definició i unes característiques bàsiques. Després s'aborda la xarxa pròpiament dita, on es parla dels diferents eixos hospitalaris, la seva cronologia i tipologia, així com els testimonis arquitectònics que resten o evidències a la seva ubicació. Les conclusions d'aquest article volen posar de relleu la importància del riu Llobregat en la xarxa hospitalària comarcal i també comparar-la amb altres de més territoris.

Descobrir el canal de la infanta. Set itineraris per la seva xarxa / [ressenya de:] Francesc Ollé Dorca
Ollé Dorca, Francesc


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 23 (2020-2021) , p. 73-74 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Descobrir el Canal de la Infanta : set itineraris per la seva xarxa / Javier Morata Martón (coordinador) ; Gemma Tribó i Traveria [et al.]. Sant Feliu de Llobregat : Edicions del Llobregat, Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2020

Els Primeres castells d'època comtal de les valls del Llobregat i del Cardener : antecedents, orígens i context / Jordi Gibert Rebull
Gibert i Rebull, Jordi


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 132 (tardor-hivern 2021), p. 4-13 : il. (Dossier. Preservar el patrimoni de torres i castells (I)) 
Notes.

"Rius de Sal".: una visió històrica de la salinització dels rius Llobregat i Cardener durant el segle XX / [ressenya de:] Josep Campmany
Campmany i Guillot, Josep


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 21 (2015) , p. 79-80 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Rius de sal : una visió històrica de la salinització dels rius Llobregat i Cardener durant el segle XX / Santiago Gorostiza. Jordi Honey-Rosés, Roger Lloret : Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2015

Els Ponts d'Esparreguera / [ressenya de:] Àngel M. Hernández Cardona, Eleuteri Navarro Herrerias
Hernández i Cardona, Àngel Manuel


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 21 (2015) , p. 86 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Els Ponts d'Esparreguera / Àngel M. Hernández Cardona, Eleuteri Navarro Herrerías. [s.l.] : [els autors], 2015

El Canal de la Infanta. La recuperació d'un patrimoni / [ressenya de:] Josep Maria Fisa
Fisa i Bosch, Josep Maria


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 21 (2015) , p. 91-93 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. El Canal de la Infanta : la recuperació d'un patrimoni. Cornellà de Llobregat : L'Avenç de Cornellà de Llobregat, 2015

El Baix Llobregat, font de l'àrea metropolitana / [ressenya de:] Yolanda Núñez
Núñez, Yolanda


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 22 (2018-2019) , p. 79-80 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Morata Martín, Javier. El Baix Llobregat, font de l'àrea metropolitana. Sant Feliu de Llobregat : Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2018 (Camins dàigua, 2)

Descobrir el Canal de la Infanta : set itineraris per la seva xarxa / Javier Morata Martón (coordinador) ; Gemma Tribó i Traveria [et al.]



Sant Feliu de Llobregat : Edicions del Llobregat, Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2020
1 vol. : il. ; 21 cm (Camins d'aigua, 3) 
Relligat en espiral. Referències bibliogràfiques i índex. A la coberta: Itinerari de l'Aigua del Baix Llobregat.

Descobrir el Canal de la Infanta : set itineraris per la seva xarxa / [ressenya de:] Francesc Ollé
Ollé Dorca, Francesc


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 40 (desembre 2020), p. 20 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Descobrir el Canal de la Infanta : set itineraris per la seva xarxa : Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2020 (Col·lecció Camins d'Aigua, 3)

La Séquia de Manresa : un canal medieval a l'era industrial / text: Eudald Serra Giménez ; fotos: Genís Saez
Serra Giménez, Eudald


En: Eix : cultura industrial, tècnica i científica. [Terrassa]. núm. 8 (desembre 2019), p. 12-17 : il. (Perspectives) 

Un canal del segle XIV que porta aigua del riu Llobregat a la ciutat de Manresa va se la clau, segles després, de la revolució industrial a la capital del Bages.